dimarts, 9 d’octubre del 2012

17 de juny de 1707 veritable diada del País Valencià

1. Ahir, 9 d'octubre, dia oficial de la "Comunidad" que diuen ells, no era moment de restar sinó de sumar. Sobretot, perquè el 9 d'octubre és molt proper al 11 de setembre i, després de la gran manifestació independentista d'enguany, podia ser una ocasió per estendre la lluita a la resta dels Països Catalans. Però, com era d'esperar, la censura espanyola, ha tornat a actuar. TVE, igual que va fer amb la diada del Principat, ha menystingut la diada (oficial, ens agrade o no), i no ha dit ni pruna en la segona edició (21 h). Tots sabem que no perden ocasió d'informar-nos al detall dels dies oficials de les comunitats autònomes del café para todos així com de les declaracions de certs presidents, com per exemple l'extremeny Monago (sobretot quan estan plenes de catalanofòbia, per dir-ho de forma suau). Però, en canvi, fa anys que podem observar que la diada oficial, el 9 d'octubre, i també l'oficiosa, el 25 d'abril, no solen tindre la més mínima repercussió televisiva als mitjans de comunicació madrilenys. Aquest any no ha sigut menys, i TVE ha tornat a fer de les seues. Però alguna cosa està canviant, ja que si s'han fet ressó altres mitjans com la Sexta, la qual ha dedicat prou d'espai en el seus informatius de la nit a la xiulada a Fabra i Barberà en la processó cívica del matí, així com a la manifestació mostrant les estelades i els crits d'independència. També han dit, això sí, que la manifestació anava encapçalada per una enorme bandera catalana al davant (ai!). Com si la quatribarrada no fora la senyera de Campello, Ontinyent, Castelló de la Ribera, la Vila Joiosa, Alcoi, etc, per dir sols alguns dels pobles valencians que la tenen per oficial. O, per dir-ho més clar, com si la bandera de València ciutat, no fora una bandera quatribarrada i, per tant, també catalana. O és que no és quatribarrada? Doncs això.

2. Deixant censura i ignorància a banda, ja vaig explicar en el seu moment que entenia per panvalencianisme i no és ara moment de tornar sobre el tema. Però si volia, ja que ha passat la data i s'ha fet tot el que, ara per ara, es pot fet, llançar una proposta, que, possiblement, com sol passar en aquestes coses, imagine que ja haurà fet algú: convertir al 17 de juny de 1707 en la diada oficial de l'Edetània i la Contestània, és a dir, del País Valencià. I per què? doncs perquè el 9 d'octubre és sols el dia que Jaume I va entrar a València el 1238. Només això. Ni tan sols es va fundar el Regne de València eixe any, sinó el 1239 i en altra data. I els xativins i quasi tot el territori dellà de Xúquer no es van incorporar al Regne fins el 1244 (i naturalment no el 9 d'octubre). Els alacantins i les comarques del sud encara tardarien més de mig segle en incorporar-se. Amb això no m'estic oposant a donar a conéixer la figura de Jaume I com es fa a molts col·legis. Però si pense que això podria fer-se d'altra manera. Per exemple, triant la data del seu naixement.  Per altra banda, no és sols la llengua comuna i la cultura que ens porta Jaume I el que unix als territoris dels Països Catalans, sinó també el substrat iber comú que ja existia abans de Jaume I i les seues conquestes. I aquest no queda explicitat amb la commemoració del  9 d'octubre. Ans al contrari.  Així que celebrar el dia del País Valencià eixa data no té cap sentit.

3.Tampoc té sentit, en el fons, el 25 d'abril. Aquesta només es pot entendre com un efecte més del panvalencianisme. Com que València es va rendir sense lluitar, manca d'una data heroica com si té Barcelona amb el 11 de setembre de 1714. Així que si calia cercar una data per commemorar la fi del Regne de València aquesta havia de ser altra diferent del vergonyós 8 de maig de 1707. El 25 d'abril era una data apropiada, perquè pareixia tenir com a conseqüència un gir desfavorable per als austriacistes en la guerra i era la data més honrosa anterior a la rendició de València. Perquè, clar, tampoc es podia triar una data posterior, ja que li llevava importància a València i la deixava en mal lloc fent vore que el destí dels valencians es va decidir en altres indrets. Així que es va triar el 25 d'abril. Aquesta pretenia ser la data "heroica" equivalent al 11 de setembre del Principat i complementària del 9 d'octubre. Una data que si no defensava els interessos de València ciutat, almenys no els perjudicava i els donava cert joc. Però, ben mirat, la data en qüestió no trau el més mínim trellat. A Almansa les úniques tropes valencianes (o catalanes) que participaren anaven amb el bàndol borbònic, i tampoc eren molt nombroses. Per altra banda, no va suposar la immediata derrota dels valencians, perquè Xàtiva es va preparar de seguida per barrar el pas cap l'interior i altres ciutats com Dénia, Alcoi o Alacant resistiren molt més. Així que el 25 d'abril, ni hi hagué una participació important valenciana, ni suposa la fi de la guerra, ni la supressió del Regne de València. I, per si fora poc, ni tan sols va tindre lloc a València! L'única cosa que hem aconseguit, de moment, reivindicant el 25 d'abril és crear una atracció turística a Almansa. Què fem llavors celebram-t'ho?

4. Més rellevant és el 17 de juny de 1707, ja que aquesta data és, ben probablement, el dia que es va cremar Xàtiva. Aquesta data sí és el nostre 11 de setembre ja que és fruit de la resistència heroica del xativins, valencians, aragonesos i catalans que defensaren la ciutat fins a les darreres conseqüències. És a més, a diferència del 25 d'abril, un espai visitable al País Valencià on es pot fer un homenatge i un acte commemoratiu, com ocorre amb el Fossar de les Moreres a Barcelona, l'equivalent de la Pedra dels Maulets a Xàtiva. Amb la crema, Felip V va intentar donar un càstig exemplar a tots els valencians i, per afegitó, esborrar-nos la identitat. Cal recordar, a més, que si no fora per Xàtiva, possiblement, Felip V no haguera trobat una escusa tan fàcil per llevar-nos els furs i dissoldre el Regne de València, ja que, com hem apuntat adés, la capital, València, sempre tan lleial, s'havia rendit el 8 de maig, sense lluitar, i demanant clemència. El mes que va durar el setge de Xàtiva i les nombroses baixes de D'Asfeld, aplanaren el camí per abolir els furs, a finals de juny de 1707, mentre encara cremava la capital de Dellà del Xúquer i creixia el mite dels socarrats. Els furs, per tant, ens els van llevar per causa de Xàtiva o, si més no, prenent-la com a excusa. El càstig a Xàtiva, segona ciutat aleshores del Regne, va ser, per tant, un càstig per a tots els valencians.  De fet, el cas de Xàtiva no és l'únic, perquè hi ha molts altres incendis provocats pels borbons a tot el territori de la Confederació Catalanoaragonesa, però sí és, sense dubte, el més conegut i emblemàtic. I també el que ha donat lloc a la popularització d'una de les icones de la lluita per la llibertat als Països Catalans, el de Felip V cap per avall al museu de la ciutat.

L'intent d'esborrar Xàtiva, més conegut com extermini de Xàtiva, va ser, en definitiva, la metàfora comprensible per a tothom, que el Regne i la identitat pròpia dels valencians s'havia acabat. D'aquí que, si convertirem el 17 de juny en diada del País Valencià, estaríem establint una connexió amb el 1707. L'ésser humà és un ésser de memòria i l'esborrament perseguia l'oblit, i, per això, fins i tot el nom de la ciutat, va ser canviat pel de
San Felipe

Però si recordem, el càstig no haurà sortit efecte i l'esborrament no haurà estat acomplert. Felip V haurà estat derrotat en el temps. 17 de juny de 1707. Recordeu-ho. 17 de juny de 1707.

Entrades populars